viernes, 31 de enero de 2025

Poema 3001

Sale el sol y me siento a tu lado

Muy pegado a ti,

Cogiendo tu mano...

Esperando que me ames. 


Solo silencio, solo silencio...

Y entre uno y otro, yo te amo.


El atardecer está llegando

Aún no has dicho nada,

Y mi ilusión se va apagando.


Ojalá antes de que el sol se vaya,

Con un te amo el silencio se deshaga,

Igual que yo deshice con la mía...

Tu mirada.


Lorenzo López 



jueves, 23 de abril de 2020

Un 23 de abril de 2020

En estos días marchitos y tristes
en los que sólo la esperanza nos viste,
y que salimos a la calle cómo proscritos,
tenemos que convencernos
que nada podrá vencernos.

En estos días surrealistas
el ingenio nos propone
buscar entre sus pistas
que hacer que nos ilusione.

En estos días tan cruciales
decidimos aplaudir en los balcones
a currantes esenciales.

En estos días no va de dragones
va de esperanza
va de libertad
y de no perder las ilusiones
de los días que vendrán,
ni de los sueños que de noche
nos dibujan normalidad.

En estos días decidimos decidir,
luchar y sobrevivir
porque no nos vamos a rendir.

Y a pesar de todo esto,
celebramos Sant Jordi entre rimas y prosa
y aunque nos falten libros y rosas
nadie nos quitará el amor y la amistad,
porque la distancia nos separa
pero el amor nos une.
ayer, hoy y mañana.


Lorenzo López

jueves, 9 de abril de 2020

Poema 1001

A veces es cómo si no supiera decirte
ni explicar, ni contar,
todo lo que siento cuando no estás.

A veces es cómo si estuvieras
sin estar a mi lado,
y todo se queda desolado.

A veces quiero decirte tantas cosas
y no te encuentro

A veces sueño que estás
y te cuanto...
y te vuelvo a contar mientras pasa el tiempo.


Lorenzo López


lunes, 12 de agosto de 2019

Sueños que sueño

Sueños que sueño cuando sueño contigo. 
Que olvido cuando olvido olvidarme de ti. 
Y la noche siguiente, sigo soñando el sueño donde siempre estás, ahí.
Donde siempre te encuentro. 

Porque es fácil amar a quien amas cuando te ama.
Porque es dulce saborear el sabor de tus labios en mis labios. 
Porque es un sin porqué.
Porque un sin ti en mi, provoca soñarte sin remedio mi sueño contigo. 
Porque aunque no estés, 
estás cuando te sueño. 
Estás cuando te duermo. 
Estás cuando no te veo. 
Y hasta cuando no te veo, 
estás a mi lado, en mi sueño.

Lorenlome

miércoles, 13 de febrero de 2019

Tan simple

Tan simple como mecerte
entre mis sueños.

Tan simple como soñarte
mientras te duermo.

Tan simple como dormirte
mientras te quiero.

Tan simple como quererte
mientras te tengo.

Tan simple como tenerte
mientras te amo.

Tan simple como amarte
mientras me meces, me sueñas, me duermes, me quieres, me tienes y me amas.

Tan simple como eso.


lorenlome

jueves, 10 de enero de 2019

miércoles, 26 de septiembre de 2018

Verdadero o falso

No hay amor verdadero o falso.
Hay amor que se siente,
hay amor que se entrega,
y hay amor que se demuestra.

No hay amor desgraciado. 
Hay amor correspondido,
hay amor deseado,
y hay amor apasionado. 

No hay amor resignado.
Hay amor ganado,
hay amor generoso,
y hay amor precioso.


El único defecto que tiene el amor, es la soledad. 


lorenlome



martes, 26 de septiembre de 2017

Invisible

Invisible...
como los besos que te mando,
como los sueños cuando te sueño,
como el desamor roto,
como mis caricias en tu foto.

Invisible...
como los momentos sin ti,
como los instantes que perdí,
como los recuerdos que guardé,
como los pensamientos que pensé.

Invisible...
como los secretos que tenemos,
como las caricias que te di,
como las caricias que me diste,
como las miradas que tuvimos.

Invisible...
como el tiempo que vivimos,
como la brisa del mar,
como el aliento que nos dimos,
como cuando nos dio por amar.

Invisible...
como un suspiro inesperado,
como un segundo eterno sin estar a tu lado,
como un te quiero sin condición,
como un latido sin ton ni son.

Invisible...
como un para siempre,
como un deseo verte...
como un susurro sin mediar palabra,
como el silencio cuando habla, sin decir nada.

Invisible como mi paciencia, mientras espera a que llegues, hoy o mañana.

lorenlome




jueves, 20 de julio de 2017

Un para siempre

No hay mucho en mi haber...

Es amor lo que te tengo,
son caricias en el aire,
son suspiros sin sentido,
son lo que son...
un alma y un corazón
un destino...
Y un para siempre que es el tiempo que tengo para amarte.


Lorenlome

domingo, 23 de abril de 2017

Una tal Rosa

Tan esvelta i tan bonica
que combines dos colors,
el verd del teu cos
amb les punxes que et fan única...

i el vermell mès intens
i el perfum mès singular,
i tot el que amagues
i tot el que diries si poguessis parlar.

Feliç Sant Jordi '17


lorenlome



martes, 18 de abril de 2017

Últim secret

No vull l'últim adéu, ni l'últim hola,
ni l'últim petó, ni l'últim aplaudiment.

No vull l'últim assalt, ni l'últim perquè.

No vull l'últim t'estimo, ni vull l'últim sense tu,
ni vull l'últim sospir, ni l'últim potser.

No vull l'últim de res...

No vull tacar els ulls sense tornar-te a veure,
ni vull marxar sense dirte el meu últim secret...


lorenlome

lunes, 3 de abril de 2017

Poema 3417

M'agrada creure en el que estimo
i en el distancia mès curta
fins gairebé tocar-nos.

Desitjo els desitjos que somio,
vai desitjar cada petó que ens vam donar,
i els continuo desitjan avui i demà.

Sento cada bateg del teu cor
com si fos un dels meus,
Sento les teves mans sense por
acariciarme de cap a peus.

Tinc enveja de l'aire que respires,
del vent que palpa la teva pell
i tinc mès enveja encara, si pot ser...
quan el sol fa brillar el teu cabell.

M'encanta riure quan rius
i quan no rius, fer-te riure.

M'encanta viure el que vius
i gaiudí el que gaudeixes.

M'encanta no oblidar-me de pensarte
i pensar que no m'oblido de tu.

M'encanta perque sens que t'estimo
i t'estimo perque jo tambè sento que m'estimes.


Lorenzo López



lunes, 6 de marzo de 2017

El dia desprès de fer una volta pel mon

El dia desprès de fer una volta pel mon tot continua igual fora dels meus sentiments...

Però la meva ment està plena de tots i cada uns dels sentits que vaig tenir al teu costat...miran-te mentre miraves tot alló que mai abans havies vist. Les sensacions de tot el que ens envoltava i de tots els instans que vam fer nostres i que ho seràn per sempre. Tot el que els nostres cors van bategar junts i emocionats, son com notes musicals amb les que vam compondre la millor melodia que mai ningú podrà escoltar... Només nosaltres... Només els nostres sentits. 

Una volta pel mon que es va fer especial desde el primer segón, i conforme anaven passant les hores encara es feia mès i mès especial. Perque cada hora era un grapat del millor temps que mai tornarà, pero que ningú ens podrà pendre, perque ja es nostre. 

Una volta pel mon plena d'emocions, somriures i secrets que sí es podríen contar... però que no ho faré. 

Una volta pel mon que vull repetir totes les vegades que tu diguis sí vull. 

Una volta pel mon teva i meva, nostra...per sempre. 


lorenzo lópez

martes, 14 de febrero de 2017

14 batecs

Avui coincideixen dos formes de sentir un cor bategant. Sant Valentí i el dia de la Cardiopatia congènita.

Per això se m'acut dedicar aquests versos a tots els cors que bateguen cada dia per un mateix motiu encara que de formes deferents... Viure i Estimar.


És el mateix sentiment
sigui el cor que sigui
bategant acompassadament
o sense ordre a seguir.

L'important no és el com
si no el perquè,
l'important no és el fins quan
si no el per qui.

Els desitjos de la vida
que formen sensacions diferents
amb esforços d'anada ...
i agraïments de tornada.

Emocions emocionants
que enocinan un cor
que plora records trencats
d'alguns que han mort.

Però la vida segueix
i un cor enamorat
és més fort per si mateix
que el ferro forjat

Enamora't del somni d'ahir nit
Enamora't del sense sentit
Enamora't de tu mateix
i del que en tu creix
Enamora't de cada detall
que et fa sentir diferent.
Enamora't de cada instant
que vius per gaudir-te.
Enamora't de demà
perque tornaràs a quedar.
Enamora't de l'ultim petó
que mai voldràs donar...
i dels llabis on anirian a parar.
Enamora't de l'il.lusió
del sonriure i encantat
mirant alló que mès t'agrada.

Fem que no sigui un dia de batecs especials... Fem que tots els dies siguien especials per bategar sense límits...


Feliç dia a tothom...


lorenlome.

miércoles, 25 de enero de 2017

Poema 2070

Milions de coses al teu voltan
i cap angelet a la vista.

Infinites sensacions
anant i venint...
i tornen a marxa
i tornen a venir...
i cap angelet et be a veure avui,
i plores i tanques els ulls.

Reposant els pensaments,
les idees de bé,
les ganes de ser,
les ganes de tornar,
les ganes d'arribar,
les ganes d'estar,
I cap angelet a la vista...
i tornes a plorar.

I pasen els anys....

I totes aquelles ganes de ser,
aquelles ganes de tornar,
les ganes d'arribar
i les ganes d'estar...,
semblen que afloren
entre un parell de somnis
dormits en una nit molt especial.

On al final apareix, nomès per a tu,
un angelet que et diu jo vull...
i et pregunta.. i tu, vols?


lorenlome




miércoles, 4 de enero de 2017

Les quatre lletres de l'amor

El mès bonic de l'amor
es el que hi pots amagar
entre les quatre lletres sense cap por.

Entre la A i la M, i pots possar pasió,
tendressa i un got amb una flor.
També un pesíc de picardía 
i dos tombs i mig d'alegría.

Entre la M i la O
un mà a mà o un tu i jo.
I un grapat de ilusió 
i molts petons amb so inclòs.

Entre la O i la R, poss-li de tot...
posa poemas sense llegir,
caramels de mel i romaní.
xocolata desfeta 
i maduixes acabades de collir. 
Posa-li ganes i dedicació
posa-li paciencia i imaginació,
posa-li algo diferent cada dia perque sí,
posa el que vulguis, però sobre tot,
posa.li les quantre lletres que forman l'amor. 

I així de sencil es donar-li sentit a tot allò que estimes...
Allò que sense pensar, de vegades, deixem escapar, no per falta de temps, sino de imaginació. 


Lorenlome




domingo, 1 de enero de 2017

Dos desitjos

L'última nit de l'any passat, vaig demanar dos desitjos i vaig confessar un pecat.
L'última nit de l'any passat, vaig desitjar que es complissin els teus somnis sense per què. 
Sense més motiu que el de merèixer-los. Sense preguntes, sense respostes ...

Perquè en el so d'un brindis i cap tota la màgia que vulguis imaginar i més. I jo, em vaig imaginar a mi, fa dues nits amb tu. Junts, respirant el mateix aire, compartint el mateix got, les mateixes ganes, la mateixa lluna. La pasió...

La úlima nit de fa dues nits, serà per sempre la nostra nit.

El meu altre desig és, poder escriure't una tarda, a l'escarfor d'un foc a terra, el millor poema que mai ningú hagi escrit.

I el pecat que vaig confessar, no haver-te conegut fa 14.599 nits.

T'STIMOLT


lorenlome

sábado, 17 de diciembre de 2016

A tres cuartos de luna de ti

A esa distancia...
a tres cuartos de luna,
a esa distancia estoy de ti.

Casi todo lo que sé de ti
lo aprendí de soñarte,
sobre los pasos de la sin razón
y a tres cuartos de luna de ti,
verte sin verte...
para aprender como eres,
para aprenderte de memoria
en los secretos de la noche.

Y a tres cuartos de luna de ti
mi clave es tu alegría.

Y tu ternura me clama,
y tu voz la escucho cuando me llamas,
y cuando amanece,
la luna se retira, y tu cuerpo,
se funde en un momento
en un sueño con el mío.

Y a tres cuartos de luna de ti
esta noche volverás a mis sueños...

Porque a esa distancia estamos...
A tres cuartos de luna entre tu y yo...
Y te amo


Lorenzo López lorenlome

jueves, 15 de diciembre de 2016

Tinc un grapat de paraules per tu

I m'encanta que m'estimis, i m'encanta estimar-te,
i per molts anys que passin, mai serà suficient temps per continuar estimant-te.

Perquè no vull que la vida se me'n vagi d'entre els dits,
sense acariciar el teu rostre un milió de vegades suaument, amor meu,

I sentir que em contínues estimant cada segon del nostre temps junts. Carinyo.

Que ens seguim estimant ...


Lorenzo López

jueves, 8 de diciembre de 2016

Son instans

No se com es compten
ni vull saber-ho,
però els desitjo tots ...
absolutament tots
sense saltar-me cap.

No passa un instant
sense pensar que t'estimo,
no passa un instant
sense voler que et penso.

Mai passarà un instant
sense estimar que t'estimo,
sense estar al teu costat,
sense besar els teus llavis.

Són tots els instants ...


lorenlome