martes, 26 de septiembre de 2017

Invisible

Invisible...
como los besos que te mando,
como los sueños cuando te sueño,
como el desamor roto,
como mis caricias en tu foto.

Invisible...
como los momentos sin ti,
como los instantes que perdí,
como los recuerdos que guardé,
como los pensamientos que pensé.

Invisible...
como los secretos que tenemos,
como las caricias que te di,
como las caricias que me diste,
como las miradas que tuvimos.

Invisible...
como el tiempo que vivimos,
como la brisa del mar,
como el aliento que nos dimos,
como cuando nos dio por amar.

Invisible...
como un suspiro inesperado,
como un segundo eterno sin estar a tu lado,
como un te quiero sin condición,
como un latido sin ton ni son.

Invisible...
como un para siempre,
como un deseo verte...
como un susurro sin mediar palabra,
como el silencio cuando habla, sin decir nada.

Invisible como mi paciencia, mientras espera a que llegues, hoy o mañana.

lorenlome




jueves, 20 de julio de 2017

Un para siempre

No hay mucho en mi haber...

Es amor lo que te tengo,
son caricias en el aire,
son suspiros sin sentido,
son lo que son...
un alma y un corazón
un destino...
Y un para siempre que es el tiempo que tengo para amarte.


Lorenlome

domingo, 23 de abril de 2017

Una tal Rosa

Tan esvelta i tan bonica
que combines dos colors,
el verd del teu cos
amb les punxes que et fan única...

i el vermell mès intens
i el perfum mès singular,
i tot el que amagues
i tot el que diries si poguessis parlar.

Feliç Sant Jordi '17


lorenlome



martes, 18 de abril de 2017

Últim secret

No vull l'últim adéu, ni l'últim hola,
ni l'últim petó, ni l'últim aplaudiment.

No vull l'últim assalt, ni l'últim perquè.

No vull l'últim t'estimo, ni vull l'últim sense tu,
ni vull l'últim sospir, ni l'últim potser.

No vull l'últim de res...

No vull tacar els ulls sense tornar-te a veure,
ni vull marxar sense dirte el meu últim secret...


lorenlome

lunes, 3 de abril de 2017

Poema 3417

M'agrada creure en el que estimo
i en el distancia mès curta
fins gairebé tocar-nos.

Desitjo els desitjos que somio,
vai desitjar cada petó que ens vam donar,
i els continuo desitjan avui i demà.

Sento cada bateg del teu cor
com si fos un dels meus,
Sento les teves mans sense por
acariciarme de cap a peus.

Tinc enveja de l'aire que respires,
del vent que palpa la teva pell
i tinc mès enveja encara, si pot ser...
quan el sol fa brillar el teu cabell.

M'encanta riure quan rius
i quan no rius, fer-te riure.

M'encanta viure el que vius
i gaiudí el que gaudeixes.

M'encanta no oblidar-me de pensarte
i pensar que no m'oblido de tu.

M'encanta perque sens que t'estimo
i t'estimo perque jo tambè sento que m'estimes.


Lorenzo López



lunes, 6 de marzo de 2017

El dia desprès de fer una volta pel mon

El dia desprès de fer una volta pel mon tot continua igual fora dels meus sentiments...

Però la meva ment està plena de tots i cada uns dels sentits que vaig tenir al teu costat...miran-te mentre miraves tot alló que mai abans havies vist. Les sensacions de tot el que ens envoltava i de tots els instans que vam fer nostres i que ho seràn per sempre. Tot el que els nostres cors van bategar junts i emocionats, son com notes musicals amb les que vam compondre la millor melodia que mai ningú podrà escoltar... Només nosaltres... Només els nostres sentits. 

Una volta pel mon que es va fer especial desde el primer segón, i conforme anaven passant les hores encara es feia mès i mès especial. Perque cada hora era un grapat del millor temps que mai tornarà, pero que ningú ens podrà pendre, perque ja es nostre. 

Una volta pel mon plena d'emocions, somriures i secrets que sí es podríen contar... però que no ho faré. 

Una volta pel mon que vull repetir totes les vegades que tu diguis sí vull. 

Una volta pel mon teva i meva, nostra...per sempre. 


lorenzo lópez

martes, 14 de febrero de 2017

14 batecs

Avui coincideixen dos formes de sentir un cor bategant. Sant Valentí i el dia de la Cardiopatia congènita.

Per això se m'acut dedicar aquests versos a tots els cors que bateguen cada dia per un mateix motiu encara que de formes deferents... Viure i Estimar.


És el mateix sentiment
sigui el cor que sigui
bategant acompassadament
o sense ordre a seguir.

L'important no és el com
si no el perquè,
l'important no és el fins quan
si no el per qui.

Els desitjos de la vida
que formen sensacions diferents
amb esforços d'anada ...
i agraïments de tornada.

Emocions emocionants
que enocinan un cor
que plora records trencats
d'alguns que han mort.

Però la vida segueix
i un cor enamorat
és més fort per si mateix
que el ferro forjat

Enamora't del somni d'ahir nit
Enamora't del sense sentit
Enamora't de tu mateix
i del que en tu creix
Enamora't de cada detall
que et fa sentir diferent.
Enamora't de cada instant
que vius per gaudir-te.
Enamora't de demà
perque tornaràs a quedar.
Enamora't de l'ultim petó
que mai voldràs donar...
i dels llabis on anirian a parar.
Enamora't de l'il.lusió
del sonriure i encantat
mirant alló que mès t'agrada.

Fem que no sigui un dia de batecs especials... Fem que tots els dies siguien especials per bategar sense límits...


Feliç dia a tothom...


lorenlome.