L'última nit de l'any passat, vaig demanar dos desitjos i vaig confessar un pecat.
L'última nit de l'any passat, vaig desitjar que es complissin els teus somnis sense per què.
Sense més motiu que el de merèixer-los. Sense preguntes, sense respostes ...
Perquè en el so d'un brindis i cap tota la màgia que vulguis imaginar i més. I jo, em vaig imaginar a mi, fa dues nits amb tu. Junts, respirant el mateix aire, compartint el mateix got, les mateixes ganes, la mateixa lluna. La pasió...
La úlima nit de fa dues nits, serà per sempre la nostra nit.
El meu altre desig és, poder escriure't una tarda, a l'escarfor d'un foc a terra, el millor poema que mai ningú hagi escrit.
I el pecat que vaig confessar, no haver-te conegut fa 14.599 nits.
T'STIMOLT
lorenlome
